Avui us expliquem els aspectes clau de la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat d’ocupació i la transformació del mercat de treballs derivats de l’entrada en vigor del reial decret llei 32/2021.

El passat 23 de desembre de 2021, el Govern i els Agents socials van aconseguir, després de mesos de negociacions, un acord per a la modernització de les relacions laborals que ha fructificat en el Reial decret llei 32/2021 publicat en el BOE. Els aspectes més rellevants de la nova normativa en vigor, que ha reforçat notòriament el paper de la negociació col·lectiva i ha redefinit el model de contractació – amb la finalitat de reduir la temporalitat-, són els que es detallen a continuació.

Limitació dels contractes temporals

La nova reforma laboral realitza una aposta ferma per la contractació indefinida. Limitant els supòsits en els quals resulta lícit acudir a la contractació temporal. Sobre aquest tema, cal destacar la supressió dels contractes d’obra i servei, eventual i interinitat – si bé, els mateixos mantindran la seva vigència fins a la finalització de la seva durada màxima prevista en els mateixos d’acord amb la normativa anterior-.

Des de la presumpció del caràcter indefinit del contracte de treball, només s’admeten dos suposats contractes temporals:

Contracte per circumstàncies de producció: destinats als següents: –

  • Increments ocasionals i imprevisibles i oscil·lacions de l’activitat que comportin un desajustament temporal (durada màxima de 6 mesos ampliable fins a 1 any per conveni col·lectiu.
  • Situacions ocasionals, previsibles i que tinguin una durada reduïda i delimitada (durada màxima de 90 dies, no continuats, durant l’any natural).
    Contracte de substitució: aquesta modalitat contractual permet la contractació de persones treballadores per a (i) substituir a altres amb reserva de lloc de treball i/o (ii) per a completar la jornada d’aquelles persones treballadores en situació de reducció de jornada.
    Com a novetat, cal destacar que, en la substitució de persones treballadores amb reserva de lloc, es permet la prestació de serveis simultània del substitut i la persona substituïda per un període màxim de 15 dies amb la finalitat de garantir l’acompliment adequat del lloc.

Finalment, una altra novetat molt important radica en la desincentivación a la contractació temporal mitjançant la inclusió de penalitzacions creixents als contractes temporals de curta durada inferiors a 30 dies que comportaran una cotització addicional a la Seguretat Social de 26€ en la data de baixa del contracte.

Impuls del contracte fix-discontinu

En estreta connexió amb la limitació a la contractació temporal, una altra de les principals novetats del nou marc normatiu radica en l’impuls que se li atorga al contracte fix-discontinu com a mecanisme de substitució d’algunes de les extintes modalitats contractuals de durada determinada (entre altres, del contracte d’obra o servei determinat). Així, s’amplia notablement l’objecte d’aquest tipus de contractes, estenent-se, a l’execució de contractes mercantils i/o administratives i, així mateix, es possibilita l’ús d’aquesta modalitat contractual en els contractes de posada a disposició (ETT).

És important destacar que s’inclou una pressió normativa respecte al caràcter preferent que tenen persones treballadores subjectes a aquest tipus de contractes per a rebre accions formatives, així com per a optar a possibles vacants de llocs fixos existents en l’empresa.

Un altre aspecte rellevant és el fet que en els convenis col·lectius puguin establir-se borses d’ocupació per a afavorir la contractació i formació d’aquestes persones treballadores durant els períodes d’inactivitat.

Nou contracte formatiu

Es suprimeixen les modalitats contractuals de (i) contracte en pràctiques, (ii) contracto parell la formació i l’aprenentatge i (iii) contracte per a la formació dial universitària i es crea el “Contracte Formatiu”:

  • Contracte formatiu en alternança (durada màx. 2 anys): l’objecte del mateix radica a compatibilitzar l’activitat laboral amb processos formatius (FP, estudis universitaris o CEFSNE).
  • Contracte per a l’obtenció de la pràctica adequada al novell d’estudis (durada màx. 1 any): la finalitat del contracte radica a obtenir una pràctica professional adequada i està dirigit a persones amb títol universitari o de grau mitjà o superior, especialista, màster professional o certificat del sistema de formació professional, o títol equivalent.

Subcontractació: conveni col·lectiu d’aplicació a la contractista i/o subcontractista

En matèria de subcontractació, s’estableix que el conveni col·lectiu d’aplicació a empreses contractistes i/o subcontractistes serà el sectorial corresponent a l’activitat desenvolupada i un altre si així es determina en la negociació col·lectiva. Quan l’empresa contractista o subcontractista compti amb un conveni propi aquest podrà ser aplicable en els termes previstos en l’article 84 del ET.

D’altra banda, resulta rellevant assenyalar que el règim de responsabilitat solidària derivat dels supòsits de pròpia activitat roman inalterat.

Normativa ERTEs i introducció del nou Mecanisme Xarxa de Flexibilitat i Estabilització de l’Ocupació.

En la línia de la normativa aprovada en el context de la Covid-19, s’introdueixen algunes novetats, com ara, (i) la reducció dels terminis del procés de negociació; (ii) mecanismes de salvaguardes de l’ocupació com a requisit per a gaudir d’exoneracions de cotització; (iii) introducció d’ERTO per força major per impediments o limitacions en l’activitat normalitzada a conseqüència de decisions adoptades per les autoritats públiques;(iv) obligació expressa d’impartir formació a les persones treballadores afectades, etc.

D’altra banda, s’introdueix un nou mecanisme xarxa de flexibilitat i estabilització de l’ocupació que, prèvia autorització del Consell de Ministres, permetrà a les companyies la sol·licitud de ERTEs de reducció de jornada o suspensió. Aquest mecanisme consta de dues modalitats:

  • Modalitat cíclica: supòsit lligat a situacions en les quals concorri una conjuntura econòmica general que aconselli l’adopció d’aquests mecanismes i la durada màxima dels quals no excedirà de l’any.
  • Modalitat sectorial: supòsit concebut per a aquells casos en els quals en un sector siguin necessaris processos de requalificació i transició professional i la durada de la qual és d’1 any amb possibilitat de dues pròrrogues de 6 mesos cadascuna.

Com a beneficiaris lligats a aquest mecanisme, les empreses podran exonerar-se parcialment de cotitzacions a la Seguretat Social i, així mateix, les persones treballadores afectades tindran beneficis en l’accés i cotització de les prestacions per desocupació.

Sector de la construcció: modificació del règim d’extinció del contracte adscrit a obres.

Es modifica la disposició addicional tercera de la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la Construcció, disposant que en el moment de finalització de l’obra a la qual es trobava adscrit el contracte, l’Empresa haurà de realitzar una proposta de recol·locació a la persona treballadora que, en cas de ser necessari, també comportarà la realització d’un procés de formació.

Realitzada la proposta empresarial avantdita, el contracte finalitzarà (i) si la persona treballadora rebutja la citada proposta; (ii) si la qualificació de la persona afectada no resulta adequada per al nou lloc malgrat la formació rebuda; (iii) per inexistència d’obres a la província.

En el supòsit de finalització del contracte, la persona treballadora tindrà dret a una indemnització equivalent al 7% calculada sobre els conceptes salarials establerts en les taules del conveni col·lectiu que resulti d’aplicació i que hagin estat reportats durant tota la vigència del contracte, o la superior establerta pel Conveni General del Sector de la Construcció.

Reforma de la Llei d’Infraccions i Sancions en l’ordre Social i reforç del paper de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social

S’estableixen noves sancions per a supòsits relatius a l’incompliment de l’obligació d’informar de vacants a les persones treballadores fixes discontínues, contractacions durant ERTEs, realització d’acomiadaments durant la vigència de ERTEs per força major o mecanisme XARXA, etc.

Una altra novetat molt important és que en el cas de transgressió de modalitats de contracte de durada determinada i temporals, així com dels contractes de posada a disposició, cada contracte comportarà la imposició d’una sanció a diferència de la regulació anterior que preveia una única sanció per a totes les infraccions contractuals que haguessin pogut ser comeses per una empresa.

Així mateix, es reforça notablement el paper de la Inspecció de Treball, dotant-li d’un major nombre de mitjans de comprovació i d’àmplies competències per a vetllar pel compliment de les obligacions laborals empresarials amb especial incidència, entre altres matèries, pel que concerneix la contractació temporal i al règim d’exoneracions de quotes a la Seguretat Social en supòsits de ERTEs o mecanisme xarxa.

Últims articles

Leave A Comment